(Intervenció de grifoll amb cotó tenyit per a inaugurar la primavera fa dos anys. Diferents llocs)
Tinc els ulls tristos
si em miro amb els ulls tristos.
M’ agrada que plogui per poder-me mullar:
quedo net, nou, valent. Valent
fins on l’ error deixa de ser factible,
en aquesta dimensió sense adreça
quan vinc per veure si hi ets, i sempre hi ets,
llavors no tinc els ulls tristos.
Mai tinc els ulls tristos.
griFOLL’ 12
Twittear
No hay comentarios:
Publicar un comentario