De negre per fora i a l’ oli per dins,
quantes espàtules clavades sens trementina. Quantes!
M’ assalten els teus quadres. Diuen, no s’ ho callen. Són espessos
i directes com un tros de neu als dits que mai es desfà.
Marc, mestre, amic, des de xic que t’ empaito.
Després no sabem què dir-nos i parlem
del Cortázar, que a veure si acaba Rayuela.
griFOLL
casserres poble poema
Twittear
No hay comentarios:
Publicar un comentario