Seguidores

miércoles, 7 de marzo de 2012

AUTORETRAT (griFOLL recautxutat)





AUTORETRAT

griFOLL  RECAUTXUTAT



“CARME: Tres a la matinada.

QUIMET: Saturat del llit hi corro al darrera.

CARME: Un pal de telèfon ha caigut.

QUIMET: I jo no em puc abstreure.

CARME: Ho sento, no tinc ganes de plorar.”

De l’ obra de teatre “Ja hi tinc un peu”, de

Joan Brossa.







El fum no em va deixar veure el foc.

Els colors són per jugar, no per fer guerres

ni més plastilines perquè no pensis en el que importa

de veritat perquè no n’ hi hagin.

Xerro a cops de bolet, diries tocat d’ amanita,

tetraciclina, quitripsina, antivitamina i cargol.

Recalco amb paper de carbonada

les ombres que et deixes per sota les lletres:

trenes de somnis, l’ olor de fira i de pluja,

els motius de la paraula, les incendiaries animaleses

d’ horitzons excitats pel crepuscle, samfaines de l’ ànima.

Soledat més lenta que la soledat, ets meva o sóc teu?

Soledat caníbal que claves els ulls dins la nit, crani sec

amb tres dents, què pretens?

Cada gall és fill d’ un gralla, d‘ una graella o qui canta?

Tibo versos grapats a la cua dels nervis.

He de buidar els meus licantrops.

I sents? I sento nàusees importades de la realitat.

I aprendre de tu, de cap a dins

que va a donar a fora i és força i és lluita i és “puc”?

La gràcia del joc és que al final mor tothom: empatats

fins la propera on tots ressuscitem a ser igual per igual,

així perdem junts. Desperta en la tendresa,

tot , i tu i vós i l’ altre venim d’ un cuc foll i  hermafrodita

que es va masturbar sense prendre precaucions.

I això, que és poèticament demostrable, ens inclou

com a éssers d’ amor i no de guerra, fer allò de menjar-nos

les boques per dir-nos coses sense volum.

(m’ han dit els nens dels versos: ) no hi ha dol sense èxtasi, poema. 

Mal, has de saber, que d’ aquest

mal ja no me’ n pots fer més:  Has tocat os.

No tinc un cos on estar-me ni un sol instant a badar,

mai sóc el mateix, com tu, com tu.

Repetir alleuja, però això “és de foll”. Repetir és de Freud,

que tot és una palla.



griFOLL

primeres nits del 2012

casserrespoblepoema

No hay comentarios: