FAR FOS

Far fos fet de nit, en tu s’ hi gronxa l’ angoixa del mariner sense port.

Girar és mossegar-se la cua, vaixell pescador, només és valent qui te por.

Disbauxades són les aigües i obscures de xiscles ensota. Només és covard qui te por.

Sense por no s’ és covard ni valent. De mar endins i/o fins l’ escullera, s’ escull,

el què no es tria és la por, la intensitat de la por i a què: A la vida? A la mort? A l’ amor?

A la mosca tse-tse? Tot pot ser, i no. Tot pot ser, i sí. Existència és vés i versa.

Troba un detectiu i un tutti-teràpies que no et trobin mai, te’ls  podries creure. O pitjor:

Que et tirin les cartes, se’ t mengin 666 déus o et psico-retratin.

Quan ens n’ adonarem  que creure en el què sigui que no sigui amb un mateix

és  amagar la por sempre sota l’ ala d’ algú ,d’ alguna cosa que no vola,

defugir la meravella de la por, que és la millor mestra?

La única mestra que no dóna peixet, que ensenya a pescar.

I  aprendre a pescar és aprendre a viure: Poesia.

griFOLL

6. 3. 12

cada vegada més aquí que allà

Twittear