Seguidores

miércoles, 21 de marzo de 2012

griFOLL DESCOBRIDOR





DESCOBRIDOR
Pinto, o enganxo, o esquitxo, passo el llapis per sota de les idees i observo, esperant la sorpresa, la màgia. Jugo amb mi, no tinc res preconcebut. A vegades m’ hi “descobreixo” sense saber si sóc allò ni voler, però és un apunt per a l’ ànima, un clic al cervell de l’ esperit. I és, per sobre de tot, la màgia. Buscar-la, no poder parar de buscar-la. No puc entendre què hi pinta, mai millor dit, el talent o la idea de saber voler com s’ acabarà i saber, a més, que allò s’ acabarà, perquè és el que creu. Creu amb els finals, perquè són clavats als principis. Jo vull aprendre a jugar, que no és fàcil fins que saps que tu ets “jugar”, descobrir, mai parar de cercar. Després, a molta gent li agrada el “blau” i a ningú el “nocturn”. Això em pot condicionar tant a fer nocturns com a blavejar.
A mi, de més xic, m’ agradava aixecar tots els rocs del món per a veure si hi trobava un escorpit o una serp. Quan hi era, la fera, era feliç, era jo menjant-me el món, el més valent, el descobridor.
Ara segueixo sent el descobridor. Agafo dos objectes a l’ atzar i els poso junts :en un no res comença el diàleg. I jo escolto com regalima l’ esquitxada d’ alcohol amb cola blanca tenyida amb pebre vermell. I li poso nom a l’ esquitxada i segons cap a on regalima, vaig seguint sense camí per tots els camins que vénen de mi vers el meu aprendre de mi. Una mena de psicoanàlisi  teu abandonat al costat d’ un contenidor  ple de joies com ara revistes, cartrons i capses de medicaments per fer invents, sempre per veure què passa. I, quan    s’ ha vist, no hi ha temps, anem cap a una altra. És el què hi ha, per bé i per mal, a descobrir en l’ experiment què passarà. I sempre passen coses (però això ja ho vaig dir).



griFOLL’ 12




2 comentarios:

Helena Bonals dijo...

Està bé de descobrir poemes en prosa tan bons com aquest!

griFOLL dijo...

Osti, mil gràcies, jo no el tenia ni per "cartota" :))) ets genial!!!