PRES(ENT)
I enrere hi ha boira i endavant no es veu res.
Se t’ empassa un forat que no existeix. Vius aquí
fa tota la vida, solta i sola, rascant a la roca,
sense dits, amb ulls de segon rostre, trista i sola
de tota la mort vinguda a anar-te fent vides,
vides de vidre que sempre es trenquen.
La resta és xiripia sincrònica.
griFOLL
ara
aquí
Twittear
4 comentarios:
potser ets un penjat-d'or??:)
poca gràcia, no?
més aviat un penjat d' hort :)))
no, la gràcia seria tenir-ne molts de penjadors d' or. I no en cap banc :)))
No et diguis mai d' una cosa que has dit o fet tu que no és bona. Mai. A mi m' agrada molt el què dius com a "acudit" en el sentit poètic, com una mena de paraula "que es mou", que és poesia. Tu potser has pensat que per a mi seria un " xiste", pos no! Tot el què fa que a un altre se li mogui alguna cosa a dins es bó. Si et dius que el que fas no és bó, el teu inconscient s' ho acabarà creient. I saps què som? som el que pensem que som! ( t' ho dic perquè jo de l' u al deu, d' autoestima sempre era a zero, i des que no faig això, no és molt, però ja vaig per l' u. És una roda que va amunt o va avall, com un caragol, s' envela amunt o s' envela avall...( fixa' t com es ven la gent i mira el què fan. Generalment a tothom li agrada el què diu que el que fa ell és bó.) Són experiments meus, aquí, entre els humans :)))) gràcies!!!
Publicar un comentario