que en surt cega una llum
de la fosca profunda i
un gladiol que no ho és
fosforeja pel cosmos ?
jo tot ho empaito frissós
no fos que la vida fos viva
i nosaltres curiositat innata
l’ experiment més salvatge
el més atrevit d’ entre fauna i
botànica quàntica i tot lo altre
que per això fóssim aquí
existint no fos que fóssim
de veres la rebel•lia que
inventem-la de nou cada dia?
apostar per la màgia
desperto llavors per sempre més
a la temperatura viva dels fenòmens
i
salto per les estacions
com l’ oreneta pels bassals
bec móns
grifoll
1.2.11
casserrespoblepoema
2 comentarios:
"no fos que la vida fos viva", vida vivent, tu!
tu, tu, que l' encomanes i l' en fas i de llum i em quedo curt!!!!
Publicar un comentario