cómo cantaba y tocaba de aquella manera, para aprender,
ahora me llegan cartas que me piden como se hace uno famoso,
lo de cantar y tocar y la poesía es lo de menos…
Joaquín Sabina
DISCURS DE L’ ARTISTA POLLASTRE
jo m’ he n’ he anat el dia que arribi
volia agafar un segle amb els dits
anar amb iceberg a l’ infern i tornar disfressat de poeta
deixar alguna cosa penjant d’ un penjat i fer art
ara munto grans escàndols nuclears i m’ han fet un carrer
pinto banderes i m’ exposen arreu
des que vaig néixer que em cuido el melic
ho tinc tot no importa el que digui el que faci
jo dic a la dreta i tothom cap allà
jo corro a l’ esquerra i tothom esquerrà
sé que tinc de part meva a la gran majoria que no és de pensar
tot és política m’ han dit que digui
però si vols que et digui el que és
un avorriment total et diré –perdona
és que a vegades semblo una persona i no
jo sóc l’ artista pollastre i això m’ han dit que és diu felicitat
jo arribaré quan me’ n vagi
agafaré la història amb els ossos dels dits
aniré amb un avió de paper de fumar i volaré
però tot això m’ importarà tres pepinos em sembla
allà colgat com ara que me n’ importen set
grifoll
23.02.11
casserrespoeblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario