Seguidores

martes, 22 de febrero de 2011

discurs de l' artista pollastre

Yo le mandaba cartas a Bob Dylan para preguntarle
cómo cantaba y tocaba de aquella manera, para aprender,
ahora me llegan cartas que me piden como se hace uno famoso,
lo de cantar y tocar y la poesía es lo de menos…
Joaquín Sabina







DISCURS DE L’ ARTISTA POLLASTRE





jo m’ he n’ he anat el dia que arribi

volia agafar un segle amb els dits

anar amb iceberg a l’ infern i tornar disfressat de poeta

deixar alguna cosa penjant d’ un penjat i fer art

ara munto grans escàndols nuclears i m’ han fet un carrer

pinto banderes i m’ exposen arreu

des que vaig néixer que em cuido el melic

ho tinc tot no importa el que digui el que faci

jo dic a la dreta i tothom cap allà

jo corro a l’ esquerra i tothom esquerrà

sé que tinc de part meva a la gran majoria que no és de pensar

tot és política m’ han dit que digui

però si vols que et digui el que és

un avorriment total et diré –perdona

és que a vegades semblo una persona i no

jo sóc l’ artista pollastre i això m’ han dit que és diu felicitat

jo arribaré quan me’ n vagi

agafaré la història amb els ossos dels dits

aniré amb un avió de paper de fumar i volaré

però tot això m’ importarà tres pepinos em sembla

allà colgat com ara que me n’ importen set




grifoll
23.02.11
casserrespoeblepoema

No hay comentarios: