I crec que la mort no és cap parèntesi
E.E. Cummings
POEMA DEL NEN QUE ES QUEDA CEC
pel llavi transparent de l’ aigua
un vel de llum que va del zero a l’ infinit
s’ estimba i és un peix molt xic que trepa
un ull de l’ heura que s’ enfila per la cuixa
diu animalets de llum febretes de saliva
en contra de la mort fins que el poema vessa
descobrint que el cos sap jocs que ignora l’ ànima
hi revola un vel de zels fins que la boca
s’ estimba i és un peix rogenc que belluga
amb la cua de llengua i els ulls de mercuri
-que es lo que brilla en fer pacte amb la pell
aquí on s’ hi reflexa venint de la gola
la veu inflamada del cos inflamat que ressona
és el joc refregant de la baba que hi dansa
que nansa el densíssim alè que reclama
que escala pel pit a deixar-hi rieretes de nacre
que mentre despulla l’ esquena diu molsa
liquant pel poema amb la cua de llengua
la baba que hi juga s’ estén i s’ estén
pel llavi rogenc de la carn i l’ aurora
que és com d’ estiu que belluga per baix de la roba
un poema densíssim i nu que belluga
s’ estimba la llengua que salta i s’ enfila
dient rieres racons dipòsits i febretes de saliva
lliscant entre versos que juguen i llepen
que s’ enfilen per la cuixa en contra de
la mort -que és lo que no brilla- i
vessen
grifoll
15.02.11
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario