les feres raspallen el terra
del cel penja el fred
les hores s’ esveren i giren
s’ arremolinen com cargols
jo pelo canyes
aixeco pedres
m’ enfilo al molí
dono corda a les lianes
d’ entremig dels matolls
en surt un àngel
un àngel verd i lluent
que resulta ser un ànec
al seu darrera un capellà
amb l’ escopeta de cartutxos
dispara a matar
l’ àngel fuig
grifoll
27.02.11
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario