Detrás de los cristales,
turbios, todos los niños,
ven convertirse en pájaros
un arbol amarillo.
F.G.Lorca
Toda la luz del mundo cabe dentro de un ojo
F.G.Lorca
EL VIATGE DEL NEN VERD
tinc grutes a les mans que no recorden el pes d’ un lliri
a mercè d’un tronc que fa el soroll de mil aranyes crues
la nit commoguda m’ enrajola dins setze vàters exactes
salpem tots setze i se’n tomben quaranta l’ ametlla amarganta
va al fetge i en resten sis vàters navegant a la velocitat d’ un llum fos
envaint l’ oceà sordmut que guardava a les golfes dins una capsa
el nen verd que t’ estima i conjura i té cara de gota vista per dins
el nen que sacseja cançons que li salten dels joncs i travessa ciment
ve pel vent al perfil de l’ astronomia teva amb un laberint que s’ allarga
pels ulls fets de peixos que espurnen a trobar-se en tu
raig atòmic font d’ herba de dins les coses que neixes a cada lluna
tot l’ instant mateix de l’ existència concentradíssim aquí
el nen del braç de seda i la butxaca plena d’ escales
del pom desmuntable i la llengua entrebancada
pateix de funambulisme i vol anar per les teves pestanyes
pujar i baixar vertiginosament quan mous les parpelles
el nen ho ha dit tota la vida on era la vida i què volia ser quan fos xic
acaba de néixer i ho afirma el què tu en vulguis
puja de dalt que vol ploure i té cara de gota vista per dins
grifoll
5.2.11
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario