Helen Levitt
Em guardo una borratxera a la butxaca per passar amb tu la millor ressaca dels
mars que ens vénen a nadar plovent que plourà l’ endemà. També tinc telequinèsia,
perquè moc el cor amb la ment del dia a dia sense ni haver de pensar que he fet
un dibuix que sé d’ un lloc que ens canviaran per dos cafès per no esmorzar.
Més avall hi ha un arbre que ens enfilarà que per sobre dels núvols ja no
plouran més migranyes a sucar. Lo del sucre va a gustos, no és com la sal, si
ho fos, tindrien el mateix gust. Podem baixar riu amunt o pujar riu avall
perquè hi ha troncs i peixos sense domesticar. Amb ales.
I tampoc me n’ aniré a dormir per poder continuar-te somiant sabent que encara
més enllà hi ets tu no anant a dormir per poder continuar somiant que som dalt
l’ arbre amb una ampolla de vi. Lo millor és que quan ens l’ haguem begut no
sabrem com baixar.
griFOLL
24.02.2015
No hay comentarios:
Publicar un comentario