tan suau la llum l’ espasme a les pupiles mirar-se mil anys embolicats amb
feixos de primavera dins els ulls no declarar-se res llepar-se les mans les línies
dels dies a pell de cabells fer-hi nius amb trossets de camins retallats i
muntar-ne un de nou sota els arbres d’ arrels que ens abracin els errors
inexistents que ens han portat a deixar-nos de portes per entrar directament a
ser-nos sense fins ni confins en totes direccions del peu al núvol de la lletra
al clatell del castell sense rei del gripau a saltar-la i assaltar-nos i
tocar-nos i plorar pels cosits i no fugir pels descosits i enrampar-nos amb les
dents empassar-nos els melics florir de porus enfora de ganglis inflamats i
gust de terra dins els pits respirats com d’ abelles florir cel endins amb la
pols de la llum a les pestanyes i adormir-nos així embolicats amb trossets de
camins nous l’ un de l’ altre les llums
griFOLL
20.02.2015
No hay comentarios:
Publicar un comentario