Era xic, en blanc
i negre,
a l’ hora del pati m’ amagava dins una torre de neumàtics
com la “Babel”
del Basquiat esperant que ningú em descobrís,
sempre
esperant...M’ hi va picar una abella malèfica,
n’ hi diuen així
d’ aquelles més grosses i amb pèl.
Vaig anar dies
amb màniga llarga per no ser
descobert...
També em vaig fer
un trau al cap amb un radiador
i ningú se’ n va
adonar de la sang fins arribar a casa.
Quan ma mare em va
dir neeeen, què t’ ha passaaaat?
ben espantada, m’ he fet un forat al cap, li vaig dir.
A mi no em feia
mal res, ja estava salvat de la gent.
Això va ser als
setanta, avui em calen més neumàtics
o se’ m veu el
cap, l’ atrofiat.
griFOLL
211213
No hay comentarios:
Publicar un comentario