Seguidores

martes, 3 de diciembre de 2013

CATORZE del VINT-i-U




CATORZE del VINT-i-U


Ostia! No sé de què, però t’ ha despertat; en molts sentits.
T’ ha despertat per dir-te que no n’ estàs: dorms,
però quina mena de mort? quina pena sense esma ni dol?
Res? Res és pitjor que lo pitjor. He anat i tornat tantes vegades
de l’ Infern que ja m’ avorreix, diu la cançó del Ray.

...

Mires a terra sense mirar, pesa tant aquest cansament,
pes de res.

...

Proves d’ abrigar-te, proves d’ escapar-te, sagnes.
Diagnòstic: hipotèrmia d’ ànima.
Tractament: addicions, obsessions, paranoia amb complot real i mentides
de frenopàtic de luxe per no adaptar-se a sobreviure en una societat
d’ hamburguesa amb petroli sense gluten. Si va a més, accident...

...

Alces el cap sense alçar-lo, la migranya pesa, et buida el crani.
El teu cos es desdobla, no importa, ets un tronc sec, et dius que ja vas ser.
Truquen, tu no obres. Si no t’ haguessin drogat durant vint anys, hauries obert?
Com series? Exactament igual.

...

Tenies allò que en diuen somnis, però eren inculcats,
se’ t van corcar de seguida. Hollywood va tancar, com el Tibidabo.
I els boscos van ser tots cremats. Va ser el Foc
i les peles que en treien alguns.

...

Ràbia. T’ odies per no ser com et penses que et volen.
Ràbia. No et volen, només et volen igual que ells.

...

Et masturbes set mil vegades seguides però no hi ha manera de sentir. Ni dolor.
La “medicació” que prens, t’ ho va dir el guru, també apaga l’ enamorament,
aquelles papallones a la panxa amb aquesta merda no poden volar, ni tan sols existir.
Segle 21?

...

No pots ni fer-te els porros. T’ hauràs de comprar una pipa per Internet, bufes,
fas pudor, cosa que et recorda a certes persones amb qui vas follar cercant l’ amor.
L’ amor, allò que no saps què és. Segle 21? Purins, de purs! La ràbia i el no-res.

...

Si es mogués tot, el cos et ballaria com el cap d’ un mort, desnucat. Ets un pes.
T’ insultes, et talles, et cremes, hi tornes, insisteixes, i no sents res.
Les ungles negres, l’ entrecuix gastat, el temps parat i tot ficcions. I més pastilles
de frens. Mort el verí, morta la cuca. Segle 21?

...

Viu la vida: perill, atenció, vostè no es troba aquí, vés amb compte, pren precaucions,
no faci excessos...

...

Trencada a trossets, sac de grava o de boletes de plom dels pescadors
amb tot de fils i hams fent nus, aquesta que t’ ets dins el cervell enrevessat
de nervis partint-se, partint-te, emportant-se’ t. Lladraries, mossegues mitjons,
dos d’ hivern t’ emplenarien la boca.

...

No és cru. Des del Res, res ho és. Res és res. Si ets allà no ets aquí,
Tot és lluny, Lluny sempre és lluny, allà dius que ets Aquí. No és cuit.
Te’ n falta un bull. Segle vint-i-u ? Al carrer no hi ha ningú. Què són?

...

Se t’ ha adormit un peu, era la base, els fonaments. Et rasques un mugró.
No sé quin.


griFOLL
3.13.13

casserrespoblepoema

3 comentarios:

Helena Bonals dijo...

Sí que et pots enamorar amb la medicació! És clar que si enamorament és sinònim d'anar calent, com deia W.H. Auden, és una mica més difícil!

griFOLL dijo...

No, no és sinònim d' anar calent, és allò de les "papallonetes" a la panxa...I, de fet, no vull pensar que cap químic pot ni podrà mai amb això...

griFOLL dijo...

Potser "le pido a la vida más de lo que esta ofrece" que deia el Goytisolo...mai ho sé...