CATORZE del VINT-i-U
Ostia! No sé de
què, però t’ ha despertat; en molts sentits.
T’ ha despertat
per dir-te que no n’ estàs: dorms,
però quina mena
de mort? quina pena sense esma ni dol?
Res? Res és
pitjor que lo pitjor. He anat i tornat tantes vegades
de l’ Infern que
ja m’ avorreix, diu la cançó del Ray.
...
Mires a terra
sense mirar, pesa tant aquest cansament,
pes de res.
...
Proves d’
abrigar-te, proves d’ escapar-te, sagnes.
Diagnòstic: hipotèrmia
d’ ànima.
Tractament: addicions,
obsessions, paranoia amb complot real i mentides
de frenopàtic de
luxe per no adaptar-se a sobreviure en una societat
d’ hamburguesa
amb petroli sense gluten. Si va a més, accident...
...
Alces el cap
sense alçar-lo, la migranya pesa, et buida el crani.
El teu cos es desdobla,
no importa, ets un tronc sec, et dius que ja vas ser.
Truquen, tu no
obres. Si no t’ haguessin drogat durant vint anys, hauries obert?
Com series? Exactament
igual.
...
Tenies allò que
en diuen somnis, però eren inculcats,
se’ t van corcar
de seguida. Hollywood va tancar, com el Tibidabo.
I els boscos van
ser tots cremats. Va ser el Foc
i les peles que
en treien alguns.
...
Ràbia. T’ odies
per no ser com et penses que et volen.
Ràbia. No et
volen, només et volen igual que ells.
...
Et masturbes set
mil vegades seguides però no hi ha manera de sentir. Ni dolor.
La “medicació”
que prens, t’ ho va dir el guru, també apaga l’ enamorament,
aquelles papallones
a la panxa amb aquesta merda no poden volar, ni tan sols existir.
Segle 21?
...
No pots ni fer-te
els porros. T’ hauràs de comprar una pipa per Internet, bufes,
fas pudor, cosa
que et recorda a certes persones amb qui vas follar cercant l’ amor.
L’ amor, allò que
no saps què és. Segle 21? Purins, de purs! La ràbia i el no-res.
...
Si es mogués tot,
el cos et ballaria com el cap d’ un mort, desnucat. Ets un pes.
T’ insultes, et
talles, et cremes, hi tornes, insisteixes, i no sents res.
Les ungles
negres, l’ entrecuix gastat, el temps parat i tot ficcions. I més pastilles
de frens. Mort el
verí, morta la cuca. Segle 21?
...
Viu la vida:
perill, atenció, vostè no es troba aquí, vés amb compte, pren precaucions,
no faci
excessos...
...
Trencada a trossets,
sac de grava o de boletes de plom dels pescadors
amb tot de fils i
hams fent nus, aquesta que t’ ets dins el cervell enrevessat
de nervis
partint-se, partint-te, emportant-se’ t. Lladraries, mossegues mitjons,
dos d’ hivern t’ emplenarien
la boca.
...
No és cru. Des
del Res, res ho és. Res és res. Si ets allà no ets aquí,
Tot és lluny,
Lluny sempre és lluny, allà dius que ets Aquí. No és cuit.
Te’ n falta un
bull. Segle vint-i-u ? Al carrer no hi ha ningú. Què són?
...
Se t’ ha adormit
un peu, era la base, els fonaments. Et rasques un mugró.
No sé quin.
griFOLL
3.13.13
casserrespoblepoema
3 comentarios:
Sí que et pots enamorar amb la medicació! És clar que si enamorament és sinònim d'anar calent, com deia W.H. Auden, és una mica més difícil!
No, no és sinònim d' anar calent, és allò de les "papallonetes" a la panxa...I, de fet, no vull pensar que cap químic pot ni podrà mai amb això...
Potser "le pido a la vida más de lo que esta ofrece" que deia el Goytisolo...mai ho sé...
Publicar un comentario