“Amor i mort són una
rima (de mal gust,) equivocada!”
Thomas Mann
VERD AL SIS
Aquí, davant la
teva porta. S’ obrirà, ho sabem, hi sobra,
rere seu,
creuar-la o és igual: dos rius fent-ne un. I un profund gorg
d’ aigües-nosaltres
esquitxant vius com estius adolescents que bullen
entre peixos
verds d’ haver estat bosc fins l’ aroma secret de les molses
que entinten,
nedarem en remolí, en desremolí, pausats, desenfrenada-
ment, com ens
plagui, lleparem l’ escata d’ absenta dels que en foren l’ herba
mateixa, ens
empassarem la llum, la pell, i se’ ns faran granotes a la panxa,
i sentirem,
tornarem a sentir, més que mai nosaltres esquitxant-nos vius, ...
Aquí, dos estius
enmig de l’ hivern, contradient-lo, desglaçant-lo, clavats,
costella amb
costella i olla de grills a punt de bull. Si, davant la nostra porta
que dóna a la
vauma de l’ amor, mira pel forat del pany, som pestanyes,
bufa-màgies , l’
infinit que ve, ja és aquí, tot per a nosaltres. T’ estimo.
griFOLL
171213
No hay comentarios:
Publicar un comentario