Rels sense arbre ni fosca nit de sota terra
troten pels monts, s’ agafen al vent, es deixen créixer els cabells,
fan de pin(z)ells. Merda d’ herbívor a l’ oli, suc de girallunes i ossos, plomes,
cascalls, pinyols, esquelets de musaranya, pedretes vingudes
de l’ espai, bolets de sofre escumosos, espines de pinya
que deixa l’ esquirol, becs i llunes i cues de pansa. Fer i desfer. Vida.
tòtems, rituals apresos de la solitud (gràcies solitud),
cercar en els llots, en la pintura dibuixant regalims volcànics,
oceànics, astrals. La vida. Dir-la. Emmerdar-se a jugar.
Sense normes. Fer l’ indi. Ser el xaman.
Tornar a les grutes. Llegir Miró. Rellegir Tàpies, Thoreau.
Ana Mendieta estimada. Anselm Kiefer. Altamira.
The Doors. Frida, Lorca, Brossa, Benedetti, Casserres. El bosc.
Mores, avellanes, farigola, ceps, guineu, granotes de sant martí.
Herba talpera, alegria, tristesa, troncs, tot, +
griFOLL
26.09.11
casserrespoblepoema
Tweet
2 comentarios:
Saps què m'agradaria? Sentir-te llegir aquest poema al meu davant... Gràcies, em fa sentir viva tot el que escrius.
De veritat? et fa sentir viva???? és la cosa més maca que em pots dir :))) Ei, i si s' ha de llegir,és llegeix ;))))
Publicar un comentario