DESCOBRIRÀS EN TU

Descobriràs en tu, com fa el matí quan salten tots els lliris a les botes del caminant nocturn, que véns de nits feréstegues d’ estels inundada. Descobriràs que per això duus inclòs un cabaret de llum als turmells, que tu ja fa temps que has après a ballar-la. Descobriràs, i descobriràs que allò que cercaves en els altres eres tu quan els il·luminaves. Ah, però fins que no et descobreixis tu en tu, nosaltres, des del teu punt de mira, seguirem adormits. Aquesta, que serà la teva batalla, també serà la nostra, la de cadascun amb sí mateix, pujar a l’infern i cantar-se les llunes al mirall per després poder-les baixar i, totes elles, nosaltres, la lluna, fer-la nova de plena, que no hi hagi nen que no la tingui al seu cove. Com una mena de futur, imaginava un poema, un poema que fes que per una vegada guanyés l’ amor, tu, a gran escala, que mengem violetes.

Josep Grifoll