Descobriràs en tu,
com fa el matí quan salten tots els lliris a les botes del caminant nocturn,
que véns de nits feréstegues d’ estels inundada. Descobriràs que per això duus inclòs
un cabaret de llum als turmells, que tu ja fa temps que has après a ballar-la.
Descobriràs, i descobriràs que allò que cercaves en els altres eres tu quan els
il·luminaves. Ah, però fins que no et descobreixis tu en tu, nosaltres, des del
teu punt de mira, seguirem adormits. Aquesta, que serà la teva batalla, també
serà la nostra, la de cadascun amb sí mateix, pujar a l’infern i cantar-se les
llunes al mirall per després poder-les baixar i, totes elles, nosaltres, la lluna,
fer-la nova de plena, que no hi hagi nen que no la tingui al seu cove. Com una
mena de futur, imaginava un poema, un poema que fes que per una vegada guanyés
l’ amor, tu, a gran escala, que mengem violetes.
Josep Grifoll
2 comentarios:
Tu ets un poema,ets tot amor!! <3
Ets una persona meravellosa de ses que fan falta en aquest estrany món.<3
Remoltes gràcieeees <3
Publicar un comentario