TÒTEM
És a dalt.
I tu t’ hi aguantes,
subratllada per
la pedra,
visionaria,
llarga, intensa,
mentre dorm tot
el món,
el meu tòtem de
nervis, udoles,
dónes el curs a
les aigües,
embarques les constel·lacions,
poleixes l’ amor,
dius els núvols,
dius fins que un
dia encaixi el poema
al cor que era
previst pels homes
i no aquest succedani
de cervell
amb polsos que
els governa.
Jo et conec
perquè no dormo.
griFOLL
11. 6.15
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario