EGO

EGO

Aquí comença la tempesta,

la del que es mulla, rellisca

i perd. I no es vol trobar, és

com un refugi no ser-hi del tot,

poder fracassar tranquil·lament,

equivocar-se amb ganes, nit i dia,

no haver d’ ésser perfecte, l’ art

d’ escapar-se’ n, sortir de la crisàlide

i negar-se a  ser papallona sagrada,

lírica, lluminosa, allò que s’ espera

de tu: grans mentides, a l’ altura

del pessebre,  vida de plàstic, xarrupa

que vessa, aquí comença la tempesta

i s’ estrella la bèstia, i neix la persona

imperfecte, i saluda a tothom, i segueix

a veure què troba, i va per aquí,

i va per allà, acostuma a anar sol i somriu.

Més important és ser capaç d’ ésser incapaç

que abandonar per no ser-ne capaç.

griFOLL

19.06.15

casserrespoblepoema