RES VULL TANT
Estic posseït per
un cranc
que sempre
recula.
Jo li dic als
peus «endavant»
i un ham que tinc
a dins em pesca.
I jo vull nedar
amb vosaltres,
no vull res més
ni res ho vull tant.
No sé què hi faig
aquí com si fos jo,
jo no era un
cranc, era una persona. I
no sé com tornar
perquè no sé com he vingut.
Diuen que ser
sincer és el primer pas, però
ningú diu quin és
el segon.
griFOLL
4.06.15
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario