Helen Levitt
jo no vinc de cap
silenci
ni sé cantar: jo bramo
no sé d’
antiguitats i
no me la medeixo
ni mesuro
és com és i
encara tiro llarg
vaig deixar de
tirar petardus
per fumar-me’ ls
/ ara
ja no m’ he d’
enfilar als arbres
baixen ells però jo
m’ hi enfilo
igualment les
pinyes de dalt
no són com les
que fem a baix
i la lluna és
brutal neta i sense
coets no hi ha
anat ni déu
i els marcianus
ens estimen
i les ortigues
també
i nosaltres
armats fins els escuradents
amb el carajillu
per barricada
i la cara com uns
sargentus
mentre tot és ple
de nens i núvols
que no veiem ni a
passar
perquè ens hi hem
anat posant a posar
tampoc sé jugar a
cartes
sinó són d’ amor
t’ he fet un
ocell amb paper de fumar
que cap per avall
és una barca
per si vols que
anem a escoltar granotes
una nit d’
aquestes mentre el món
se’ ls hi torna a
acabar
als que sempre se’
ls hi acaba
des que van
començar a creure’ s
que el món s’
acabava per por d’ acabar-se ells
amb la de
començaments que hi ha
griFOLL
4.3.15
No hay comentarios:
Publicar un comentario