No estem
emprenyats, estem tristos.
No som egoistes, anem
mancats d’ oxitocines.
No som dolents,
ens equivoquem.
No estem dèbils, tenim
por, por que pesa;
portar-la és de
valents, viure és de valents.
No som
orgullosos, provem d’ estimar-nos.
Convivim amb la
mort, la solitud i el dolor,
tenim set, gana,
fred, la migranya no ens deixa
veure que el del
costat també en té i tampoc pot.
Fem el que podem.
Més. Cada dia hi tornem.
Podríem plegar,
però no. Som uns meravellosos
desastres tan plens
d’ amor que no saber-nos
donar ens
converteix en l’ aprenentatge
que ens és la missió.
No estem emprenyats,
ens estem entrenant. Encara no ens hem negat
a ser persones. Gens
cegament hi creiem.
griFOLL
15.12.14
casserrespoblepoema
3 comentarios:
El primer vers i el tercer, els meus preferits.
M'encanta!
un petó
Gràcies!!! ara ni tristos :)))
Publicar un comentario