calia saber que
la mort era viva
i celebrar-la i
no compadir-nos
amb penes alienes
mal dites en llibres
remeis de berbena
potingues
sens cor ni cap
ni alcohols ni paciència
calia sembrar
ortigues caure-hi per vici
conversar amb el
dolor i les erugues que el filen
anar més enllà
dels ulls per veure-hi que es viure-hi
més endintre a no
fer vacances a treure’ s la set
de preguntes que
mamen del toll animal
que ens anima les
causes de ser-hi
que no tenen res
a dir-se amb les que no parlen
amb elles
mateixes – «salts sense banquis »
griFOLL
8.11.14
poblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario