Seguidores

domingo, 2 de noviembre de 2014

MÀSCARES



orquestres desafinades de fullam no anuncien cap tardor
cauen a terra i es podreixen bellament fins l’ alba suada quan
torni a regar líquida la llum i densa dessobre els ulls dels quins
obrim les mans amb el cor desencaixat al primer que l’ abrigui
per freds imposats a favor d’ estar sent despertats ara que el clima
ens rossega els mitjons i les galtes piquen trencant l’ aire tens
que ens vol lligar amb cordes bucals les vocals ( i les altres) al paladar i deixar muts
com gemecs naufragats a altres mars lluny d’ un món que no ens va
ni ve ( gens bé) que és al món però és al seu i nosaltres cridem i bramem
desitgem i ens partim ens despullem i som lo que hi ha lo que veus
si tanques els ulls i així ho vols i ells tot lo contrari : es despullen mil cops
i no hi arribes mai no són enlloc disfresses i disfresses

griFOLL
2.11.14

poblepoema

No hay comentarios: