MÀSCARES

orquestres desafinades de fullam no anuncien cap tardor

cauen a terra i es podreixen bellament fins l’ alba suada quan

torni a regar líquida la llum i densa dessobre els ulls dels quins

obrim les mans amb el cor desencaixat al primer que l’ abrigui

per freds imposats a favor d’ estar sent despertats ara que el clima

ens rossega els mitjons i les galtes piquen trencant l’ aire tens

que ens vol lligar amb cordes bucals les vocals ( i les altres) al paladar i deixar muts

com gemecs naufragats a altres mars lluny d’ un món que no ens va

ni ve ( gens bé) que és al món però és al seu i nosaltres cridem i bramem

desitgem i ens partim ens despullem i som lo que hi ha lo que veus

si tanques els ulls i així ho vols i ells tot lo contrari : es despullen mil cops

i no hi arribes mai no són enlloc disfresses i disfresses

griFOLL

2.11.14

poblepoema