ESGARRINXA QUE SURTO A BERENAR

he celebrat la mort negat la vida anat a l’ infern empassat el cel tastat Déu

he festejat la follia les febres consumat tots els actes cada nom m’ ha clavat

una estaca cada estaca m’ ha obert nova carn a la carn mars rojos pels querubins

afamats desamamantats en picat que amb becs i urpes d’ àcid m’ han desbordat els sentits

fins sentir-hi del tot totes les coses a la velocitat atòmica de cada cosa que m’ ha ferit els ulls

he cremat de mirar cec de llums que han estat i em sargeixen les vertebres fins avui que m’ he

estat i d’ avui ençà que em seré que de llet planto dents i profetitzo conseqüències

esperpèntiques en deliri cada dos quarts i fins en punt que surto a berenar

samfaines a l’ oli amb tomàquets robats cada quan torno a  estar que llavors no estic

per a ningú ni sé on sóc ... com he d’ estar?

se’ n diu excavar-se els sentits a veure què hi ha i esgarrinxa i també fa plorar

i no duu ceba però ho fa i no se sap el per què ni si cal o si qual però cansa

pensar tant veloç que se’ n va i se la fot i torna a tirar cansa

i cansa retornar a llançar-se pels móns del món tant ple de neurones encuriosides per flipar

però també és per no parar que no s’ acabi mai morir-se de vida viure’ s del tot fins la mort

fins que la mort perdi el nom i les dents de tant rossegar vida viva a petar

que no en quedi ré i tots a volar que ve de pas  ‘nan cap al cel abraçats de genolls

fent l’ arrel fins la copa del tronc que movem entre tots els humans i els altres pardals

que també hi vénen volant sense gàbies ni data de caducitat ni disfresses de papagai

griFOLL

2.11.14

poblepoema