Seguidores

domingo, 2 de noviembre de 2014

ESGARRINXA QUE SURTO A BERENAR



he celebrat la mort negat la vida anat a l’ infern empassat el cel tastat Déu
he festejat la follia les febres consumat tots els actes cada nom m’ ha clavat
una estaca cada estaca m’ ha obert nova carn a la carn mars rojos pels querubins
afamats desamamantats en picat que amb becs i urpes d’ àcid m’ han desbordat els sentits
fins sentir-hi del tot totes les coses a la velocitat atòmica de cada cosa que m’ ha ferit els ulls
he cremat de mirar cec de llums que han estat i em sargeixen les vertebres fins avui que m’ he
estat i d’ avui ençà que em seré que de llet planto dents i profetitzo conseqüències
esperpèntiques en deliri cada dos quarts i fins en punt que surto a berenar
samfaines a l’ oli amb tomàquets robats cada quan torno a  estar que llavors no estic
per a ningú ni sé on sóc ... com he d’ estar?
se’ n diu excavar-se els sentits a veure què hi ha i esgarrinxa i també fa plorar
i no duu ceba però ho fa i no se sap el per què ni si cal o si qual però cansa
pensar tant veloç que se’ n va i se la fot i torna a tirar cansa
i cansa retornar a llançar-se pels móns del món tant ple de neurones encuriosides per flipar
però també és per no parar que no s’ acabi mai morir-se de vida viure’ s del tot fins la mort
fins que la mort perdi el nom i les dents de tant rossegar vida viva a petar
que no en quedi ré i tots a volar que ve de pas  ‘nan cap al cel abraçats de genolls
fent l’ arrel fins la copa del tronc que movem entre tots els humans i els altres pardals
que també hi vénen volant sense gàbies ni data de caducitat ni disfresses de papagai

griFOLL
2.11.14

poblepoema

No hay comentarios: