sotraguejant camins
endins
peus de fileres
de boques descalces endintre
a la punta de la
llengua dels dits dels teus somnis
m’ hi tens una flor
d’ abrics molls de pessics
on la nedo amb
tritons de les aigües que em dons
do privat nas d’ hidra
tòtem fruiter perfum grec
eixam de nervis
gòtics dens desig brillant de lliris
de líquens de
pell de papallona estripant la crisàlide d’ or
l’ ull de plata
del llavi del vi macerat a les molses d’ una llàgrima
fins el mugró
dret del pit esquerre on penja la gota que sacia
quan la matinada
ve amb el sostre esquerdat i et sents mani-
quí enllà collint
estels tan fugaços rocs fosforescents sense cor
ni altra barana que
l’ aigua de la boira que t’ inunda
sotraguejant
camins endins / t’ ho volia dir
griFOLL
5.09.2014
No hay comentarios:
Publicar un comentario