l’ aigua relliscava per
la pell metàl·lica de les antenes
feia encara no dos dies érem
estàtues /al tercer
ressuscitàvem rere les
fulles que ens van deixar escriure-hi
per haver-hi caigudament
arribat: més de tres-centes trenta-tres
pàgines/ la mort anava cada
vegada més enrere feia mala cara
de vertigen obligat com
sense ganes tal un rat molt penat sense nit ni radar
nosaltres tocàvem de
cada sis cap vora donàvem la volta i llavors
hi tornàvem jugàvem a fer el pollastre a l’ ast o la lluna
de xocolata
d’ amor de safrà a repelar-nos
l’ espina a partir-nos en un d’ un sol (n)us
com dos vius conscients del
deliri: intercanviar pestanyes vam fer
ponts campanes caminets mentre
l’ aigua relliscava per la pell
metàl·lica de les
antenes / nosaltres també
griFOLL
19.09.14
No hay comentarios:
Publicar un comentario