Afegir que entre aquests dos poemes n’ hi falta un molt més llarg que el
primer i molt més “atontador”: antipsicòtics: zyprexa, decentán,
etc...estabilitzadors: depamide, etc...i més: antidepressius, i més: ansiolítics,
etc... Els “diagnòstics” (seus) també han anat fent “retrats”: de “trastorns d’angoixa” a “ trastorns bipolars”
passant per molts altres, típics i avorrits...
Aquest xou va començar als meus 19 anys. En fa 22.
També vull dir ( també per escoltar-me) que les dosis, per exemple, de
clonazepam d’ abans van arribar als 12-13 mil·ligrams ( el prospecte diu que no
et passis de tres),avui en prenc d’ 1 a 2 mil·ligrams ( només sóc addicte, la tolerància
que he creat em produeix el mateix efecte que un xup-xup quan només en queda el
pal ); la idea és arribar a deixar el full en blanc ( si ho aconsegueixo, ja ho
veureu, en fotran una tirada d’ exemplars per flipar...es titularà “llibreta”, “bloc”,
“quadern” encara no ho sé del cert...i tothom hi podrà escriure el seu “autoretrat”...el
que desitgi ser...partint del blanc res és impossible.
També m’ he canviat els diagnòstics: sóc poeta...no sé si és un trastorn,
si ho és, que ho sigui...jo menjo terra, closques de cargol, visc dins d’ una
planta sense torreta i aspiro a ser un vaixell de paper que salta pels bassals on
juguen els nens i els pardals...o una sardina que se’ n va del banc a tastar
blaus...o un cucurutxo de gelat de pistatxo amb móres sense cucurutxo...
grFOLL
5.9.2014
casserrespoblepoema
2 comentarios:
" la idea és arribar a deixar el full en blanc ( si ho aconsegueixo, ja ho veureu, en fotran una tirada d’ exemplars per flipar...es titularà “llibreta”, “bloc”, “quadern” encara no ho sé del cert...i tothom hi podrà escriure el seu “autoretrat”...el que desitgi ser...", que bo!!!
<3!
Publicar un comentario