M’ HE VIST

“El rodamón que està trucant a la teva porta

té posades les robes que tu vas portar un cop”

Bob Dylan

M’ HE VIST

M’ he vist entre cecs

infants sense infància a l’ espera d’ ells mateixos. I

m’ he vist jugant a cuca amagar a la vauma dels poetes morts.

M’ he vist a l’ ull de la serp,

un instant cobert de repòs, verd, fent-me bosc. I

m’ he vist en la nit de l’ estiu  invocant algú que no sóc.

M’ he vist laberint entre els homes, desert fins a mar i horitzó.

M’ he vist per un forat, observant-me i prou, en silenci, fent les corbes,

deixant-me fer, desfer, rossegar, dessagnar, morir, ressuscitar,

vèncer a la mort no estant viu i al reves; i m’ he vist pels racons,

pels carrers, pels cementiris i allà on la sang posa fil a l’ agulla.

M’ he vist dolçament foll, i no era tan dolç, i res real, com aquí,

entre rendició i despertar, just al mig : clau a l’ ombra d’ un martell.

M’ he vist enterc per l’ amor, vomitant d’ alegria, saltant de memòria,

corrent per camps encesos de llum i vertigen, valent, devorant

món sense móns a fora, transformat en terra, en arbre, en cos,

en flama, en aire, en absència, en oblit, en res, buit, ple,

tot. M’ he vist calant foc a l’ Infern, dins la figa de Déu afamat, com un porc,

com un drac, fent-me el talp, mirall de miralls corromput i tornat a enganxar,

obscur, instantani, infinit, prometent, disparant, resumit en un nom.

griFOLL

24-25.01.14.

casserrespoblepoema