Seguidores

lunes, 27 de enero de 2014

DEMÀ, L’ ALTRE AHIR D’ ARA, griFOLL


 La forma que mai reposa
esquitxa esquitxos com pigues:
no surten del pou, és memòria,

memòria d’ ofegar-s’ hi
amb bany i clown. Érem pallassos
quan érem demà  -mai renuncis,

i avui delit, tornada, grisos, dates
a la teva falda ¿què en sabrem nosaltres?
Crèiem creure creuar el crit que fa resum de tots,

la joventut fent eco del verb estimar, ambiciosos,
innocents de cansalada i pèl i més misèria en flama.
A dins cremàvem creus de ferro, immediateses;

llargues llegües les esquenes són les vertebres del poema.
A qui ens recordi. A qui, assegut, absent, ja hi era:
aquest silenci clar damunt la taula del joc per jugar.

Demà, quan un instant una llavor no tingui por, que toqui fons,
que la pluja descordi la camisa de mai anar a dormir, florirem?
«En un espasme ens creixeran els dits».


griFOLL 
27-28 01 14 
casserrespoblepoema

No hay comentarios: