QUE

tou cos d’ aigua mulli l’ instant que ens abraci

ens atorgui un bassal de repòs on donar-nos

deixar-nos com lianes molt verdes en l’ aire

-dens l’ aire- amb cotó i fulles tèbies volant-hi

un moment de ser-hi que ens sigui

que l’ aigua s’ endugui escorpits sota pedra

s’ espanti la por al retrobar-se amb l’ aranya

nius nous pels sentits de sentir-se’ n capaços

fam seca perduda en la història dins llibres

set mil set santes fulles èbries sent l’ aire

dens d’ aigua que mulli l’ instant ens abraci  

ens atorgui un refugi per no fugir un amagatall

que li talli les dents al propi tallant un avui

per anar-hi a nedar amb tot de caragols

descargolant-se les closques al voltant del

poema

griFOLL

2.8.13

casserrespoblepoema