T’ hi trobes. Ets
al centre.
Surts d’un pou que
et fa bategar d’ ales.
Al darrera i als
costats, mentides de ramat.
Un mur clavat a l’
horitzó i, a dalt, l’ altre tu,
el que més es veu
i l’ amagat, fent-te senyals,
cridant que hi
pugis a esberlar-te com un núvol,
que no et guardis
aigües, que ja hi ets, a ser,
a punt. Només des
d’ aquí dalt veuràs on ets,
que els nius que
fem als pous, abandonats (cal),
ens obren tot
allò que tanca, però (sempre hi és)
no n’ hi ha prou
amb volar. Depèn
d’ allà on posem
els ulls. Els de dins.
griFOLL
5.8.13
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario