“Magnífics a l’entorn els boscos callen
I fan costat al qui viu solitari.”
Georg Trakl
Tu que tens mil
noms i cap, que
ets la recepta
més humana mai posada.
Bellesa, xarop de
campana escapçada,
jardí sempre en
vol, sempre en marxa.
Ets de tan
enllà... Has tingut un malson.
Jo només sóc d’
aquí, no em coneixes,
perdona’ m la gosadia,
cercava un poema,
et cercava.
T’ he buscat
durant tan temps, em vaig
confondre creient
no ésser humà, algú,
alguna cosa capaç
d’ arribar-te a dir el nom
d’ alguna altra,
Tu que tens mil noms i cap,
que ho ets tot
com un déu exacte;
vaig cometre l’
error del qui en vol,
i qui en vol, del
que sia, cec queda.
“Jo només era un
nen que venia a buscar”,
no va enlloc. “
Sóc no ho sé que mira”, millor.
Però el silenci
se les emporta totes:
És escandalós com
hi veu i s’ hi fixa i do’ n
mercès que fan l’
eco.
Que el bec metàl·lic
de l’ au “vés” em foradi.
Em descalço les
ales pesades, immenses, inútils, i sec.
Sec un moment a
no desitjar, a no sentir. Sec i plou.
griFOLL
23.08.13
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario