PEUS

                                                                 "autoretrat"griFOLL'13          

PEUS

Buscar-hi cinc peus, -tres que no entenc-

i que hi hagi un centpeus que en té dos de sobrants

fent, cama amunt, la llisona que, tombant la rotonda

que Ròtula obliga, mudi la pell i esdevingui Gran-

oteta, l’ escaladora. ( Millor si n’ hi ha per estona,

diu.) Viu, que avui toca cuixa i no una, que encara

hi ha cos, i els cossos són plens de coses, de paratges,

camins, boscos, cels i muntanyes i mars i deserts

amb oasis plens de pluja pujant pels porus dels peus,

tornant a tornar cama amunt, a regalimar del revés, a

fer-se vapor,bufs espessos i densos, capaços de traslladar

cada sentit fins que no es pugui més, com quan la Gran-

oteta salta a l’ entrecuix, que es converteix en papallona

sub-carnal que deixa pol·len fosforescent al sexe,

que, aletejant , s' endinsa a plantar-hi udols sostinguts,i
que puja fins al ventre i es divideix en mil ( és la

radiografia d’ una panxa després d’ un banquet

on l’ àpat eren papallones- diu qui no s’ empana).

També, a còpia d’ enfilar-se, les bèsties, arriben al pit.

A vegades hi nien, d’ altres, no, però sempre hi ha

aquell bombeig des del cor que omple de cuques

de llum les arteries, que acaba recorrent tot el cos

deixant per sempre més un cap ple de pardals. Irreparable.

griFOLL

07.06.2013.

casserrespoblepoema