Seguidores

viernes, 7 de junio de 2013

PEUS

                                                                 "autoretrat"griFOLL'13          



PEUS

Buscar-hi cinc peus, -tres que no entenc-
i que hi hagi un centpeus que en té dos de sobrants
fent, cama amunt, la llisona que, tombant la rotonda
que Ròtula obliga, mudi la pell i esdevingui Gran-
oteta, l’ escaladora. ( Millor si n’ hi ha per estona,
diu.) Viu, que avui toca cuixa i no una, que encara
hi ha cos, i els cossos són plens de coses, de paratges,
camins, boscos, cels i muntanyes i mars i deserts
amb oasis plens de pluja pujant pels porus dels peus,
tornant a tornar cama amunt, a regalimar del revés, a
fer-se vapor,bufs espessos i densos, capaços de traslladar
cada sentit fins que no es pugui més, com quan la Gran-
oteta salta a l’ entrecuix, que es converteix en papallona
sub-carnal que deixa pol·len fosforescent al sexe,
que, aletejant , s' endinsa a plantar-hi udols sostinguts,i
que puja fins al ventre i es divideix en mil ( és la
radiografia d’ una panxa després d’ un banquet
on l’ àpat eren papallones- diu qui no s’ empana).
També, a còpia d’ enfilar-se, les bèsties, arriben al pit.
A vegades hi nien, d’ altres, no, però sempre hi ha
aquell bombeig des del cor que omple de cuques
de llum les arteries, que acaba recorrent tot el cos
deixant per sempre més un cap ple de pardals. Irreparable.


griFOLL
07.06.2013.
casserrespoblepoema

2 comentarios:

Marina Culubret Alsina dijo...

Jo tampoc entenc lo dels tres peus...
Més que entendre, millor sentir, oi?
Aquests versos són una festa per a fer l'animal, el bitxo, el tot, que bé!
i acabar cantant un duet amb els pardals que hem adoptat :-)

grifoll - comunicat important dijo...

Moltíiiiiiiiissim millor sentir. A més, és que si volguéssim entendre, bufff, perdríem el poc temps ( ni que siguem eterns!) que tenim. M’ agrada molt el que (em) dius!!! I sí, perquè tothom fa com de “robot” si som “animals”, bitxillus, feretes vives? :-) !!!!!!!!!!!!