Rere tels, vels, teles, cortines i telons d’ això que en diuen realitat, hi
ha tots els laberints. Sempre hi volto. Cada nit, secretament i a l’ atzar, n’
escullo una porta. La més intrigant. No
l’ obro: parlo fluixet amb el pany per a no despertar-la i m’ hi colo. I,
saps què? Tu també.
griFOLL
31.06.13
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario