“Així els discs del cervell giren, com boques de
canó.”
Sylvia Plath
Prenc nits prenyades de veus a galet, dies clavats a la llum que vessa dels
gots (sóc la darrera gota), substàncies paganes, aromes que pugen i baixen
segons abans ja assalta l’ època de zel en les granotes; i també prenc formes i
relleus i filigranes i herba i pànic i dol i secrets i deliris que deixo pel
cap, que es distregui amb follies, que es gronxi, que s’ alci, que voli, que
voli ben lluny. Per segon, no m’ ho penso, demano ( per si m’ ho porten) ser-hi
quan calgui, haver fet el que sigui ( culpa meva!) sense haver deixat ferida.
Fer més bé que mal, voldria. Sí, però no sé com ho porto, ni si això es pot
calcular o hi ha fórmula o forma o manera de trobar la balança aquesta que tot
ho sap menys el “vostè es troba aquí” o no t’ ho vol dir. Si faig postres, què
hi ha? I m’ escapo sense pagar ni cafè ni copa ni puro i me’ n torno a la cova
del bosc amb els ratpenats i les estalactites i les salamandres...Fins que dono
la volta i hi torno: Prenc nits prenyades de veus, etcètera. ( La vida és
rodona. La vida és un plat.)
griFOLL
01.06.13
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario