LA CAUSA
(poema en dues parts)
I
vaig viure un temps a la ciutat del vent i
la primavera més primavera de totes
la vaig passar dins un pot de mel
he estat en caus que m´ha costat posar del dret
dins cors que ara ja no bateguen i
dins cors que abriguen totes les cambres dels meus ànims
tinc silencis en un buit gens sepulcral que és meu i estimo
sóc el fill del meu pare i el meu pare s´ha mort
pro aquesta mà de cinc dits que m´agafa és d´amor i
no suposo re sobre què deu ser la vida m´atreveixo a dir
q´una carrera d´interrogants i un passeig preciós un dia una tarda una estona
un instant quan t´ha mirat i l´has fet riure
instants una suma d´instants com aquest per exemple
mentre van perdent el punt els interrogants perque pesen
“perque ens han canviat totes les preguntes...” ja massa vegades
aprendre i aprendre a sumar el major temps d´instants
que no tohom vol aprendre a veure
ells s´ho perden
doncs aquests instants son la vida ells si que estan morts
no pas els morts
si no ho estaven abans de morir-se
II
vaig viure un temps a la panxa del bou i era un nen
que corria pels boscos empaitant el gran llangardaix
que despres a París en vaig trobar les restes
vaig viatjar fins la lluna als quinze i
als dinou vaig saber de mil altres camins existències realitats
vaig aprendre al castell i a la torre més alta
en cada borratxera i en cada ressaca
en cada abstinència i en cada absència
i si em demanessin per tornar a nèixer
diria que sí
hi ha mines hi ha bombes la gent explota si
però a vosaltres us estimo tant
sou tant la meva abraçada infinita
sou la poesia
la poesia que em construeix
sóc amb vosaltres quan plou i surt el sol i és tot del nostre color
quan trobo una pedra un tronc amb cara de musaranya
quan sec a escoltar les orenetes quan lluito quan m´entrebanco
(ei, pro de peus xics,
ànima alada...)
que a què ve això ara?
ve a que us estimo
ve a que
peti el que peti
estic amb la vida i aquesta és la causa
Grifoll´10
No hay comentarios:
Publicar un comentario