Seguidores

martes, 30 de marzo de 2010

FRÀGIL i TAT





la flor té la boca adormida i els peus del dimoni

existeix en móns diferents i té més peces que déu

és un petó transparent que gira i dóna la flor



no té fi la fragilitat no té fi és imminent la guillotina

pro conte més el silenci mortal que les veus tan populars

del no-res i el soroll sepulcral que escupen al cel



el pol•len cada pètal el color mutant impacient

el final fa la poesia i

no obrir-se el capullu





Grifoll´10

No hay comentarios: