FRÀGIL i TAT
la flor té la boca adormida i els peus del dimoni
existeix en móns diferents i té més peces que déu
és un petó transparent que gira i dóna la flor
no té fi la fragilitat no té fi és imminent la guillotina
pro conte més el silenci mortal que les veus tan populars
del no-res i el soroll sepulcral que escupen al cel
el pol•len cada pètal el color mutant impacient
el final fa la poesia i
no obrir-se el capullu
Grifoll´10
No hay comentarios:
Publicar un comentario