ENS DEMANEN
A ma germana, la Montseta
Hija mía, es mejor vivir
con la alegría de los hombres,
que llorar ante el muro ciego.
(…)
Nunca te entregues ni te apartes
junto al camino, nunca digas
no puedo más y aquí me quedo.
La vida es bella, tú verás
como a pesar de los pesares,
tendrás amor, tendrás amigos.
J.A Goytisolo
el vent son les veus totes
que no escolten les orelles
ens tornaran a despertar
els silencis impossibles
obriràs les mans i agafaràs el sol
ara no ho veus
la mort és un mur que t´ho tapa
sempre més tindràs durícies a les mans
vida tossuda vida
és el mur dels valents aquest que escalem
sense xarxa ni cordes
el mur dels laments d´aquells que no escalen
nostre és aquest vertigen
aquesta por escènica d´existir que ens enganxa
aquesta fúria de burlar pastor ramat i escapar-se amb el gos
a cercar per nosaltres mateixos a
aprendre que la gent més meravellosa
és la que després de les grandíssimes hòsties
ho segueix sent
somriuen i tenen durícies a les mans son amables no et jutgen
sovint parlen en silenci o no callen mentre tu els hi mires als ulls
s´hi està còmode t´abracen i
sempre sempre existeixen
els sents? des de la banda dels valents
son fets d´amor i
ens demanen
t´estimo més que a tot
Montseta
Grifoll´10
No hay comentarios:
Publicar un comentario