DEU RAMATS DE FORMIGUES CONSPIRANT
1. una piga una galàxia dos balcons i
la mort
en un aparador:
els límits s´identifiquen amb mi
2. a les nits m´entren draps fustes paperassa a casa i
en una nota en un sobre de setena mà bruta
el drapaire:
de roig i negre per demà
3. em cauen les ungles de tant enyor que de sota me´n salta
no puc caçar
què xiscla el nen que no hi havia bèstia que pogués amb ell?
no re sents el vent
4. en diligència vers el mirall un dibuix animat mort em treu
vull dir que m´arrenca la llengua
sóc el mim (:)
quiet!
5. mut m´escolto clavat de cap a terra millor
m´agrada les estrelles em fan pessigolles als peus i
com que no penso per no avorrir-me
sento
6. venen volant plomes sense au al vermut de l´abisme
a vegades som sis
sis som tants aquests sis dits d´una mà diferent sis que sóc
el dit: cor que m´hi incloc aquest toc
7. setanta set vegades set dies a la setmana del mes de l´any de la dècada
no entenc re
visc al profund de l´instant on cova el silenci
sóc l´estrany ger minar d´un altre món de racons i tresors de secrets: la curiositat
8. l´infinit que et puja per l´esquena t´espía
és la mateixa formiga que se´t mou a la panxa quan veus la lluna o et fan un petó
conspira la màgia
al favor teu
9. no m´entretinc fent versos m´hi deixo els collons
pro en sé igual que de viure
foll desordenat muntanya russa:
sóc el que aprèn
10. ara retalla totes les respostes que te n´hagis fet i
digue´m ja no qui sóc
sino
si era qui
Grifoll´10
No hay comentarios:
Publicar un comentario