Que no te’ n vagis mai de tu, de mi,
de creure en els gronxadors del jardí
dels Edens sense Zeus ni tallagespes
d’ aquests més moderns que la tallen igual.
Som aquí. Aquest serveix.
Apagarem el temps si ens hi gronxem.
Ho xiula el vent, – secret: sóc jo de nen xiulant
entre les canyes passerells, em sents?,
jo sóc el vent, tu l’ argument: demà farem ocells.
No pots no creure en un nen que xiula.
Tu també ho fas, encara que no t’ escoltis
jo si. No ens hem fet vells. No ens en farem
mentre ens gronxem. Ni ens morirem.
Només has de xiular. Res més.
Josep Grifoll
No hay comentarios:
Publicar un comentario