Aquest poema és una casa.
Aquest poema és una causa.
Aquesta causa és casa nostra.
El rastre ens ha reunit a totes
les ovelles negres per a la cerimònia.
Comença que ens abraça anar-hi juntes.
Ja no competim entre nosaltres,
– érem joves, mira aquest amor
com ha crescut i ho és de veres.
Han sigut les primaveres. Tantes primaveres
que segueix que ens hem saltat l’ entendre’ ns
per a directament comprendre’ ns.
No són les mateixes les ferides?
Doncs llepem-les. No hi ha més preguntes?
No hi ha més respostes?
Les ovelles negres anem juntes.
Sempre hi hem anat. Pels segles dels segles.
No formem cap ramat, en traiem l’ erra.
No tenim pastor per més pastors
que s’ ho recreguin.
Som poetes,
som veus noves cada
volta més despertes,
encara som vius i
això gira.
Josep Grifoll
No hay comentarios:
Publicar un comentario