SOM LA POESIA

He anat al bosc i d’ una escorça bruixera m’ ha dit una veu que us digui que tot i que el tòtil trenqui el bròquil, les guineus i els trèvols  l’ escurçonaran, que confiem en la poesia que omple d’ ous els nius, que dins els caus, si hi caus ( tira-t’ hi!), descobriràs on tu i totes les altres feres fabriquem l’ amor, que tornaràs sense rebobinar-te a sentir com t’ abracen braços molt descalços amb dits molt enamorats, a cursilejar-te papallones a la panxa, que la panxa del bou és una platja pirata que tens a dins i l’ horitzó que no te l’ acabes, que té: mil matins menjant-te un crocant, un crispant, un cruixent, un croissant de xocolata  a l’ avió del Tibidabo que va a tot arreu, sí, a tot arreu!,  que ets bona com una Prometeua atrevida de la generositat total, i , que, a més a més, per més que el tòtil trenqui el bròquil, a tu no t’ agrada el bròquil ( a ningú, de sempre, mai), tu vols macarrons i un gelat de mistela amb pinyons de quan t’ enfilaves als pins a fer la pinyada amb els amics que no havien de créixer ni ho faran, tu et mereixes una borratxera preciosa sense ressaca d’ aquelles que sí que fan història, tu et mereixes cent orgasmes boreals per banda sense disfresses ni equipatge donant voltes per allà on surten les maletes, sí, tal un scalextric d’ aquells que treien més xispes que una turbina dopada amb belladona que ets, que ets cor, que tu et mereixes tota la tendresa que a ells els hi manca, ser lliure de veritat; més que unes ales, les ganes de volar, que siguin imperdibles. Som la poesia. Gràcies. La som. És i ens sabem. Un gran Sí amb signes d’ admiració, com personetes cap per avall saltant-li la contrària al gran contrariador.

Josep Grifoll