ATERRATGE
He volat, i molt. Cels fins, tempestes, vents amunt, valls
avall, de tot.
No sé ben ve què he estat buscant, però sé que dóna pau.
Fins avui no
se m’ havia acudit baixar a tocar de peus a terra,
sentir-hi més
a poc a poc, tastar els bassals, la molsa, girasols
i girallunes
i observar com gira tot, des de la quietud, des de sobre
el meu roc,
com un llangardaix, que sempre somriuen
en mode
sargantana-gran quan veuen venir la canalla
que els vol
enxampar. Quan era nen no em calia volar, et sentia
i encara no
hi eres. Tinc ganes de que m’ expliquis coses absurdes,
que descansem
cansaments; si ja veuràs, ara que ja no volem agradar
encara ens agradarem.
griFOLL
No hay comentarios:
Publicar un comentario