Seguidores

viernes, 29 de julio de 2016

ALGÚ COM TU



ALGÚ COM TU

Hi ha tanta manca d’ amor, tanta confusió, tanta solitud. És por. Hi ha tant odi que sembla que n’ hi hagi, però no, també és por. Ens estem quedant sense vida a la vida, tota és enlloc o més enllà o ja ha passat. Invasió de certeses i falòrnies. És por. Tot és por. Tothom es vol alçar quan ja vola, tothom vol ser acceptat per una societat que el tortura, ningú vol ser lliure. És por. Bàndols de gàbies. Cadascuna amb la mateixa cara humana, barrada. El sexe és violència, governa l’ hòstia, l’ insult, l’ interès, la puta violació de tots els drets, ja no hi ha papallones a la panxa, hi hem posat policies, jutges, culpables i culpes, traumes, diagnòstics, cadenes. És por.
Però vols saber una cosa? De tant en tant, algú com tu diu prou, i salta la tanca de totes les tanques, i a l’ altra cantó hi troba persones que de la por n’ han fet l’ us més bo, que havent-la viscut als inferns, dins dels somnis, al món, l’ una rere l’ altra com si fossin moltes, finalment se n’ han adonat: aquesta, no els hi pertany. Aquesta por pertany als més porucs, incapaços que l’ usen contra els demés perquè no poden suportar la seva. Encara no n’ han après. No n’ han après ells i per això sents dolor tu, nosaltres. Serà salvatge – mai millor dit –, però els hem d’ ensenyar a estimar. Sí. Aquesta és la feina. No fer-ho és continuar fent mal amb la seva pròpia arma. Actuar com ho fan ells.


griFOLL