ALGÚ COM TU
Hi ha tanta manca d’ amor, tanta
confusió, tanta solitud. És por. Hi ha tant odi que sembla que n’ hi hagi, però
no, també és por. Ens estem quedant sense vida a la vida, tota és enlloc o més
enllà o ja ha passat. Invasió de certeses i falòrnies. És por. Tot és por.
Tothom es vol alçar quan ja vola, tothom vol ser acceptat per una societat que
el tortura, ningú vol ser lliure. És por. Bàndols de gàbies. Cadascuna amb la
mateixa cara humana, barrada. El sexe és violència, governa l’ hòstia, l’
insult, l’ interès, la puta violació de tots els drets, ja no hi ha papallones
a la panxa, hi hem posat policies, jutges, culpables i culpes, traumes,
diagnòstics, cadenes. És por.
Però vols saber una cosa? De tant
en tant, algú com tu diu prou, i salta la tanca de totes les tanques, i a l’
altra cantó hi troba persones que de la por n’ han fet l’ us més bo, que havent-la
viscut als inferns, dins dels somnis, al món, l’ una rere l’ altra com si
fossin moltes, finalment se n’ han adonat: aquesta, no els hi pertany. Aquesta
por pertany als més porucs, incapaços que l’ usen contra els demés perquè no
poden suportar la seva. Encara no n’ han après. No n’ han après ells i per això
sents dolor tu, nosaltres. Serà salvatge – mai millor dit –, però els hem d’
ensenyar a estimar. Sí. Aquesta és la feina. No fer-ho és continuar fent mal
amb la seva pròpia arma. Actuar com ho fan ells.
griFOLL
No hay comentarios:
Publicar un comentario