Seguidores

martes, 14 de junio de 2016

NÉIXER




NÉIXER

La meva mà de boca diu la pell de tu, la meva pell de llavis de flor de tu, la teva llum de porus d’ herba que s’ alcen de tu quan la meva boca bufa brisa dessobre la nostra set de vuit, de nous. I els cossos musicals fent l’ alba amb els alens i cabellera de ginestes al gemec de romanins que ens oxigenen els timons. Refrec a frec de pètals, teus i meus, com gallarets prohibits vessem el roig enmig de tots els camps de l’ univers, a repetons, boques de macedònia, cítrics encenem el dia dels dies que esperàvem sens saber que estàvem esperant.


griFOLL