FOCS
Del foc de tants inferns interns
que no vas voler eterns
n’ has fet aquesta llum
que ressuscita als enfosquits
i diu capvespres de juliol
rajant al front dels nens que juguen
a empaitar-te els horitzons:
nens suats de blat i espígol,
nodrits i nodridors que engendres tu,
de l’ alegria, criatures de pols de farina
que salten i salten i salten i viuen,
« gràcies », escolta’
ls, et diuen,
no paren de dir-te fent núvols de pols
de farina, enfarina’ t amb ells, que t’ estimen
perquè tu els vas estimar abans que fossin.
Ets vida.
griFOLL
No hay comentarios:
Publicar un comentario