el riu que dóna
la volta a casa
les pedres que l’
alcen
els arbres del
bosc despullant-se
deixant-te les fulles
a la finestra
perquè t’
inscriguis a l’ hivern
les barques
deslligades
els confits que
t’ arriben als peus
mentre dorms i et
somia despert
un vals a sota el
pont del melic
l’ amor pujant
per les cames
la por caient del
llit per sempre més
les gebres
entrant per la finestra
el dia anunciant
el teu nom
amb majúscules tibant
el sol
l’ olor de cafè la
baba al coixí
el riu que dóna
la volta a la casa
que et far venir
pipí la pixera que t’ alça
la tassa del vàter
contenta
un petó a la
nevera que crema
te’ n tornes al
llit els llençols
són de fulles del
temps i t’ acotxen
la boira fa un
llaç a la xemeneia
la barana va
caure pel balcó
un dia farem els
fonaments
i a l’ estiu
podrem dormir a la teulada
jugar amb els
mussols a mirar-nos
amb ulls de
sapastres
desorientarem ratpenats
amb la canya
ben alta i un
drap blanc a dalt
amb un cor
bategant a les fosques
gemegant que l’
amor no s’ és d’ osties
que brilla igual
al cel com a l’ infern
com a dins de
totes les persones
llavors t’
abraçaré i tu em diràs «hola»
jo respiraré el
teu aire i tu respiraràs
la meva olor ja
feta de nosaltres
farem l’ amor per
primera vegada
cada instant que
el fem sense que
sempre ens calgui
fer-lo i mai el desfarem
ens entimarem com
l’ amor es mereix
griFOLL
1. 1. 15
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario